Reixeta d’Amsler
La reixeta d’Amsler és una quadrícula amb un punt al mig: mires el punt amb un ull tapat i comproves si alguna línia s’ondula o si falta alguna zona. Aquí surt a mida real —10 cm de costat, quadres de 5 mm— perquè calibrem la pantalla amb una targeta bancària. Dos minuts, sense registre.
Aquesta prova no serveix per descartar res, i convé saber-ho abans de començar. Detecta poc: en un estudi clàssic va trobar només el 9 % de les degeneracions maculars precoces. On sí que val és en el contrari: a notar un canvi d’una setmana a l’altra en qui ja està en vigilància. Ho expliquem sencer més avall, amb les xifres.
1. Calibra la pantalla
La reixeta ha de sortir a mida real: 10 cm de costat i quadres de 5 mm. Posa una targeta bancària sobre el rectangle i mou el control fins que coincideixin.
2. A quina distància t'has de posar
3. Abans de començar
- Posa't les ulleres de prop si en portes. Això és una prova de prop.
- Llum bona, sense reflexos a la pantalla, i no vinguis de mirar un llum.
- Es fa un ull cada vegada, tapant l'altre amb la mà sense prémer.
- Mira sempre el punt del mig. No recorris la reixeta amb els ulls: el que has de notar ho veuràs de cua d'ull.
Sense deixar de mirar el punt, què hi notes?
Marca alguna cosa, o bé «no hi noto res estrany».
Una última pregunta
Això que has notat, és nou?
Què es mira i per què la mida importa
La reixeta explora els 20 graus centrals de la teva visió, que és la part que depèn de la màcula: la zona petita de la retina amb què llegeixes, reconeixes cares i distingeixes detall. Quan la màcula es bomba, s’entolla o perd cèl·lules, les línies rectes deixen de veure’s rectes. Això té nom: metamorfòpsia.
L’original de Marc Amsler és una cartolina de 10 × 10 cm amb 20 × 20 quadres de 5 mm, mirada a uns 30 cm. A aquesta distància cada quadret ocupa un grau del teu camp visual. Si la reixeta surt més petita, deixa d’explorar el mateix i el resultat no és comparable.
Per això calibrem. La majoria de reixetes que circulen per internet surten de la mida que toqui a la teva pantalla, que no és cap en concret. Aquí es mesura la pantalla amb una targeta —totes fan 85,6 mm— i es dibuixa a mida real. Si la teva pantalla no dóna per a 10 cm, el test redueix la reixeta i et recalcula la distància perquè l’angle segueixi sent el mateix.
Com es fa bé
Amb les ulleres de prop posades. És una prova de prop: si les necessites per llegir, les necessites per a això. Fer-la sense és l’error més comú.
Un ull cada vegada. Tapa l’altre amb la mà, sense prémer. Amb els dos ulls oberts no serveix de res: l’ull bo tapa el que li falta a l’altre, i precisament per això la gent hi arriba tard.
Mira fix al punt del mig i no el deixis. El que hagis de notar ho veuràs de cua d’ull. Si recorres la quadrícula amb la mirada, estàs movent el defecte amb tu i no el trobaràs mai.
Bona llum i sense reflexos, i no vinguis de mirar un llum o el sol: la retina triga una estona a recuperar-se i pot donar una taca que no és teva.
Per què un resultat net no vol dir gran cosa
Aquí hi ha la part que gairebé cap web publica, i és la més important d’aquesta pàgina.
| Dada | Valor | Què vol dir |
|---|---|---|
| Detecció en DMAE precoç | 9 % | Se li escapen més de nou de cada deu |
| Detecció en DMAE tardana amb neovasos | 34 % | Fins i tot amb malaltia avançada falla dues de cada tres vegades |
| Taques de menys de 6 graus | 77 % de falsos negatius | El que és petit no el veu |
| Falsos positius en persones sanes | ~2 % | Quan assenyala, acostuma a haver-hi alguna cosa |
És a dir: quan la reixeta marca alguna cosa, acostuma a tenir raó; quan no marca res, no ha dit gairebé res. Un resultat net avui no descarta una degeneració macular ni cap altra malaltia de la retina.
El motiu té nom: el completat perceptual
Que una prova tan senzilla falli tant no és casualitat, i l’explicació és de les més interessants que hi ha en visió. Quan una part de la retina deixa d’enviar informació, el cervell no deixa un forat negre: omple el buit amb el que hi ha al voltant. I si al voltant hi ha una quadrícula regular, hi dibuixa quadrícula. El defecte queda tapat per una invenció teva, perfectament convincent.
No és una fallada estranya del sistema: és com funciona sempre. És el mateix mecanisme pel qual no notes el teu propi punt cec, el buit que deixa el nervi òptic a cada ull i que portes allà tota la vida sense haver-lo vist mai.
La conseqüència pràctica és incòmoda però s’ha de dir: justament el que la reixeta hauria de trobar —una zona que no veu— és el que el cervell dissimula millor.
Aleshores, per a què serveix?
Per vigilar, no per cribar. I aquí sí que és valuosa, per una raó concreta: en la degeneració macular humida, el tractament funciona molt millor com més aviat es posa. Les setmanes compten. Algú que ja sap que té una màcula delicada i mira la reixeta cada setmana pot detectar el dia que alguna cosa canvia, i aquell dia és el que val diners en visió conservada.
Per això la instrucció clàssica dels oftalmòlegs no és «fes-te la reixeta a veure si tens alguna cosa», sinó «mira-la cada setmana i, si apareix una distorsió nova, vine immediatament».
Perquè la comparació valgui, repeteix-la sempre igual: el mateix dia de la setmana, a la mateixa distància, amb les mateixes ulleres i amb la mateixa llum. El que informa no és el resultat d’avui, és la diferència amb el de la setmana passada.
Si no veus alguna cantonada, això és una altra cosa
Convé separar-ho, perquè es confon. Les línies ondulades i les taques centrals apunten a la màcula. Però no veure una cantonada o un costat sencer de la reixeta no és un problema macular: és el camp visual perifèric el que està fallant.
Això és el que cal descartar en el glaucoma, que es menja el camp per fora i en silenci, i en la retinosi pigmentària. I no es mira amb una reixeta: es mesura amb una campimetria.
Què no et pot dir aquesta prova
- No distingeix què ho causa. Una distorsió pot venir d’una degeneració macular, d’un edema, d’una membrana epiretiniana o d’una coriorretinopatia serosa central. Se separen mirant el fons de l’ull i amb una OCT, no amb una quadrícula.
- No mesura quant. La mida i la forma d’una taca poden canviar d’una estona a l’altra —hi ha treballs que ho han vist variar en quinze minuts—, així que no serveix per graduar la gravetat.
- No veu la perifèria. Només explora els 20 graus centrals. Tot el que passa fora d’aquí queda fora de la prova.
- No substitueix el fons d’ull. Hi ha retines que s’estan espatllant sense donar ni un símptoma, i això només es veu mirant-les.
Altres proves que et pots fer aquí
- Test d’agudesa visual — amb la pantalla calibrada amb una targeta, igual que aquesta.
- Test de vista cansada — mesura el teu punt pròxim i l’addició que et sortiria.
- Test d’astigmatisme — el ventall de línies.
- Test d’ull sec — qüestionari i cronòmetre.
- Test de daltonisme — làmines que canvien a cada intent.
- Mesurar la distància interpupil·lar — amb una foto que no surt del teu dispositiu.
El que la reixeta no pot veure
La màcula es mira mirant-la. A les nostres tretze òptiques fem el cribratge dins de la revisió visual i, quan apareix alguna cosa que se surt del nostre abast, ho diem clar i derivem a l’oftalmòleg. El fons d’ull i l’OCT són seus, no nostres.
I si avui has vist alguna cosa nova
No ho deixis per a la propera revisió. Una distorsió o una taca que abans no hi eren, en la forma humida de la degeneració macular, es tracten molt millor com més aviat. Escriu-nos o truca’ns i et diem on anar.
Preguntes freqüents
Amb quina freqüència cal fer-se la reixeta d’Amsler?
Si el teu oftalmòleg o optometrista te l’ha donat per vigilar, l’habitual és un cop per setmana, sempre en les mateixes condicions. Si no estàs en vigilància per res concret, fer-la de tant en tant no fa cap mal, però no et dóna tranquil·litat: la seva capacitat de detectar és baixa.
Si la veig perfecta, puc descartar la degeneració macular?
No, i aquesta és la resposta més important de la pàgina. En un estudi clàssic la reixeta va trobar només el 9 % de les degeneracions precoces, perquè el cervell omple el buit amb la mateixa quadrícula. Un resultat net no descarta res.
Cal fer-la amb les ulleres posades?
Amb les de prop, sí, perquè es mira a uns 30 cm. Fer-la sense la correcció de prop és la fallada més repetida: es veu tot borrós per una raó que no té res a veure amb la retina.
Veig les línies ondulades. Què faig?
Si és nou, demanar hora amb un oftalmòleg immediatament, no esperar a la propera revisió. Una metamorfòpsia d’aparició recent és el senyal clàssic que alguna cosa està passant a la màcula, i en les formes humides el temps de resposta decideix la visió que queda.
Per què no veig una cantonada?
Això no apunta a la màcula sinó al camp perifèric, i és el que cal descartar en el glaucoma i en la retinosi pigmentària. Es mesura amb una campimetria, no amb aquesta prova.
Cal registrar-se o pagar alguna cosa?
No. No demanem cap dada i tot es dibuixa i es calcula al teu propi navegador: no surt res del teu dispositiu.