Wivi
Teràpia visual en realitat virtual
La teràpia visual funciona. El problema és que molta gent la deixa a mitges.
Són setmanes d'exercicis repetitius, la majoria a casa, i gairebé sempre amb un nen al davant que preferiria estar fent qualsevol altra cosa. Wivi ataca justament aquest punt: converteix els exercicis en un videojoc de realitat virtual i va mesurant, sessió a sessió, si el sistema visual s'està movent o no.
Wivi Vision és teràpia visual administrada amb unes ulleres de realitat virtual: els mateixos exercicis de convergència, enfocament i motilitat ocular de sempre, convertits en un videojoc que mesura cada sessió. Es treballa en programes d’entre mes i mig i tres mesos, i sempre després d’una avaluació optomètrica.
Què és Wivi exactament
És un sistema d’avaluació i entrenament visual que es fa servir amb unes ulleres de realitat virtual. A dins hi ha jocs dissenyats per treballar la convergència, l’enfocament i els moviments oculars, i al darrere hi ha un programari que registra com respon cada ull mentre el pacient juga.
No és cap joguina ni una aplicació de mòbil. És la mateixa teràpia visual de sempre, amb un altre embolcall i amb mesura automàtica de cada sessió.
Què mesura
L’avaluació dura uns deu minuts i recull més de cent paràmetres repartits en cinc àrees de la funció visual.
Això és el que la fa útil de debò: en lloc d’anotar a mà quatre mesures al principi i quatre al final, hi ha una corba de progrés contínua.
I serveix per al contrari també. Si al cap de quatre setmanes les xifres no es mouen, es veu. Un programa que no funciona es detecta abans i es replanteja, en comptes d’arrossegar-lo tres mesos perquè «cal donar-li temps».
Com és un programa
Avaluació optomètrica completa. Graduació, salut ocular i funció binocular. Wivi és l’eina, no el diagnòstic: sense aquest pas no es comença res.
Diagnòstic i pla. De l’avaluació en surt un objectiu concret —o la constatació que el sistema visual està bé i el problema és en un altre lloc—.
Sessions d’uns 20 minuts. Els exercicis s’ajusten sols a com va responent cada pacient, sessió a sessió.
Revisions intermèdies. Entre mes i mig i tres mesos de programa, segons el diagnòstic i l’edat, amb control de les xifres pel camí.
Per a què serveix i per a què no
Convé dir-ho amb precisió, perquè a internet s’hi llegeix de tot:
| Detall | |
|---|---|
| Sí | Disfuncions binoculars i acomodatives no estràbiques: insuficiència de convergència, problemes d’enfocament, fatiga visual digital, dificultats de lectura d’origen visual |
| També | Entrenament per a l’adaptació a ulleres progressives i treball de rendiment visual esportiu |
| No | El mateix fabricant acota la seva indicació a les disfuncions no estràbiques. Un estrabisme es valora amb l’oftalmòleg i té un altre camí |
| Tampoc | No corregeix la miopia, la hipermetropia ni l’astigmatisme, i no substitueix les ulleres |
Sobre l’eficàcia. La casa fabricant publica xifres molt altes d’èxit, però no les acompanya d’estudis revisats per parells que puguem citar aquí. El que sí que està ben documentat és que la teràpia visual funciona en les disfuncions de convergència, i Wivi és una manera d’administrar-la.
Wivi davant dels exercicis de tota la vida
| Teràpia clàssica | Amb Wivi | |
|---|---|---|
| Què s’entrena | El mateix | El mateix |
| Adherència | Depèn molt de la disciplina a casa | És un joc: els nens el demanen |
| Seguiment | Mesures puntuals a cada revisió | Registre de cada sessió |
| A qui encaixa | Adults organitzats i constants | Nens, adolescents i qui ja ho ha deixat un cop |
Dit clar: si ets un adult que s’asseu vint minuts cada tarda a fer el que li han manat, els exercicis clàssics et funcionaran igual i costen menys. Wivi té sentit quan l’obstacle és la constància, que és la majoria de vegades.
On provar-ho
Sempre es comença per l’avaluació, que es demana a qualsevol de les nostres 13 òptiques de Catalunya: Manresa, Granollers, Sabadell, Blanes, Lloret, Tossa, Malgrat, Montmeló, Sant Celoni, Palau-solità i Plegamans i Barcelona.
Si encara no saps si cal
Comença pel bàsic: què és la teràpia visual i quan té sentit, o demana una revisió visual completa. Moltes vegades la primera pregunta no és «necessito teràpia?», sinó «per què em cansa llegir?».
Preguntes freqüents
Mareja fer servir les ulleres de realitat virtual?
A la majoria, no. Les sessions són curtes justament per això, i si apareix molèstia s’atura i es replanteja. A l’avaluació prèvia es veu si hi ha cap motiu per no fer-les servir.
A partir de quina edat?
Des que el nen segueix una instrucció senzilla i les ulleres li ajusten bé, normalment a partir dels cinc o sis anys. És precisament la franja on més es nota la diferència amb els exercicis en paper.
Es pot fer a casa?
El programa es planifica i se supervisa a l’òptica. El que es faci fora del gabinet es pauta allà, igual que en la teràpia clàssica: sense supervisió, l’ajust setmanal de dificultat no existeix.
Quant dura el tractament?
Entre mes i mig i tres mesos en la majoria de casos, amb sessions d’uns vint minuts. El diagnòstic i l’edat mouen força aquest marge.
Serveix per a l’ull gandul?
L’ambliopia es tracta amb correcció òptica i oclusió, i el treball binocular n’és un complement. És una conversa que cal tenir amb l’optometrista i, si toca, amb l’oftalmòleg. No és el cas d’ús central de Wivi.
Substitueix la revisió de la vista?
No. Wivi mesura funció visual, no gradua. Abans cal descartar que el problema sigui senzillament que necessites ulleres o que les que portes s’han quedat curtes.
