Blog
El glaucoma: una malaltia silenciosa
El glaucoma és un dany progressiu del nervi òptic que gairebé sempre avança sense dolor i sense símptomes. Quan la persona nota que hi veu pitjor, la part de visió que ha perdut ja no es recupera. Per això se l’anomena el lladre silenciós de la vista, i per això l’únic moment útil per actuar és abans de notar res.
La bona notícia és que es detecta amb proves senzilles i que, agafat a temps, es frena.
Què li passa a l’ull
El nervi òptic és el cable que porta al cervell el que veu la retina, i està format per més d’un milió de fibres. En el glaucoma aquestes fibres es van perdent a poc a poc, i no tornen a créixer. En la majoria de casos el desencadenant és que el líquid que fabrica l’ull —l’humor aquós— no drena bé, la pressió dins del globus ocular puja i aquesta pressió acaba danyant les fibres per on surten de l’ull.
Però hi ha un matís que convé saber des del principi: no tot glaucoma cursa amb la pressió alta. Existeix el glaucoma normotensiu, en què el nervi es danya amb xifres dins del rang considerat normal. És la raó per la qual una sola presa de pressió no descarta res.
Per què no es nota fins que és tard
Aquesta és la part que més sorprèn. El glaucoma més freqüent comença per la visió perifèrica, no pel centre. I la visió perifèrica no s’utilitza conscientment gairebé mai: serveix per no xocar i per detectar moviment, no per llegir ni per mirar algú a la cara.
A més, el cervell omple els buits. Quan falta informació en una zona del camp visual no apareix una taca negra: el cervell completa amb el que hi ha al voltant, igual que fa amb el punt cec que tots tenim i del qual ningú no és conscient. El resultat és que es pot perdre una part important del camp visual d’un ull sense adonar-se’n, sobretot perquè l’altre ull compensa.
Els tipus de glaucoma
| Tipus | Com es comporta | Senyals |
|---|---|---|
| Angle obert El més freqüent amb diferència | El drenatge perd eficàcia a poc a poc. Crònic i lent | Cap durant anys. Es detecta només en revisió |
| Angle tancat agut | El drenatge es bloqueja de cop i la pressió es dispara en hores | Dolor intens, ull vermell, visió borrosa, halos al voltant dels llums, nàusees. És una urgència |
| Normotensiu | El nervi es danya amb la pressió dins del rang normal | Cap. Només es veu mirant el nervi i el camp visual |
| Secundari | Apareix per una altra causa: un traumatisme, una inflamació, certs fàrmacs | Depèn de la causa |
| Congènit | Present des del naixement. Poc freqüent | Llagrimeig, rebuig a la llum, còrnia tèrbola al nadó |
El d’angle tancat agut és l’excepció que sí que avisa, i avisa fort. Si apareix aquest quadre —ull vermell i dur, mal de cap, halos i visió borrosa— cal anar a urgències el mateix dia, perquè la pressió molt alta pot danyar el nervi en qüestió d’hores.
La pressió intraocular: què es considera normal
La pressió intraocular acostuma a situar-se entre 10 i 21 mmHg. Però aquest 21 no és una frontera entre sa i malalt, és una dada estadística de la població: hi ha persones amb 24 que mai no desenvolupen glaucoma —el que s’anomena hipertensió ocular— i persones amb 16 que sí.
Hi ha a més un detall tècnic que canvia el número: el gruix de la còrnia. Una còrnia gruixuda fa que l’aparell mesuri més pressió de la que realment hi ha, i una còrnia prima, menys. Per això, quan la xifra és al límit, es mesura també el gruix corneal amb una paquimetria abans de treure conclusions. I és també el motiu pel qual a algú operat de miopia amb làser cal interpretar-li la pressió amb més cura: la cirurgia aprima la còrnia.
Com es detecta
No hi ha una sola prova que ho digui tot. Se n’encreuen diverses:
- Tonometria. Mesura la pressió intraocular. És ràpida i és el cribratge més bàsic, però tota sola es queda curta, precisament pel glaucoma normotensiu.
- Exploració del nervi òptic. Es mira el fons d’ull per veure la papil·la. Un nervi amb l’excavació augmentada és una de les primeres pistes, i apareix abans que cap símptoma.
- Campimetria o camp visual. Cartografia la visió perifèrica punt per punt i detecta els buits dels quals la persona no és conscient.
- OCT. Una tomografia que mesura el gruix de la capa de fibres nervioses. Detecta pèrdua de fibres fins i tot abans que el camp visual surti alterat.
- Gonioscòpia. Permet veure si l’angle de drenatge és obert o tancat, que és el que distingeix els dos tipus principals.
Convé tenir clara la divisió de papers: a l’òptica fem el cribratge —pressió, exploració del nervi i camp visual— i detectem que alguna cosa no quadra. El diagnòstic i el tractament del glaucoma són mèdics, de l’oftalmòleg. La nostra feina és que hi arribis a temps, no substituir-la.
Qui s’hauria de revisar, i cada quant
A partir dels 40 anys té sentit incloure la pressió i el nervi a la revisió, i repetir-ho cada dos anys. Anualment si hi concorre algun d’aquests factors:
- Antecedents familiars. És el factor de risc més potent. Si te l’han diagnosticat a tu, digues-ho als teus germans i fills.
- Miopia alta. L’ull miop és més llarg i el nervi, més vulnerable.
- Pressió intraocular per sobre del rang, encara que no hi hagi dany.
- Ús prolongat de corticoides, en col·liri o per via general.
- Diabetis, traumatismes oculars previs o cirurgia ocular.
Tractament: què es pot i què no
El que no es pot: recuperar la visió perduda. Les fibres del nervi òptic no es regeneren. Cap col·liri, làser ni cirurgia torna el camp visual que ja no hi és.
El que sí: frenar-lo, i força bé. Tot el tractament va dirigit a abaixar la pressió intraocular, perquè és l’únic factor sobre el qual es pot actuar. S’acostuma a començar per col·liris diaris; si no n’hi ha prou, hi ha làser i, en casos avançats, cirurgia. La majoria de persones diagnosticades a temps conserven una visió funcional tota la vida.
El punt feble del tractament és la constància. És un col·liri diari, de per vida, per a una malaltia que no fa mal i que no es nota. Val la pena recordar-ho: el col·liri no serveix per veure-hi millor avui, serveix per continuar veient-hi d’aquí a quinze anys.
Preguntes freqüents
El glaucoma es cura?
No, però es controla. L’objectiu és aturar-ne la progressió abaixant la pressió intraocular. El que s’ha perdut no torna; el que queda es pot conservar.
Es pot tenir glaucoma amb la pressió normal?
Sí. És el glaucoma normotensiu i no és rar. Per això una presa de pressió aïllada no descarta la malaltia.
Quins són els primers símptomes?
En el tipus més freqüent, cap. La pèrdua comença per la visió lateral i el cervell la dissimula. El d’angle tancat agut sí que fa dolor intens, ull vermell i halos, i és una urgència.
És hereditari?
Hi ha una predisposició familiar clara. Tenir un familiar de primer grau amb glaucoma és el motiu més freqüent per avançar la primera revisió.
Fa mal?
El crònic no. Aquesta és exactament la raó per la qual es diagnostica tard.
Amb quina freqüència cal revisar-se?
Cada dos anys a partir dels 40, i un cop l’any si hi ha antecedents familiars, miopia alta, diabetis o la pressió per sobre del rang.
On fer-te el cribratge
A les nostres òptiques mesurem la pressió intraocular i explorem el fons d’ull dins de la revisió, i als gabinets equipats fem també campimetria. Si alguna cosa no quadra, t’ho diem amb claredat i et derivem a l’oftalmòleg amb les proves fetes.
