Blog
Presbícia: mecanismes, diagnòstic i tractament
La presbícia, o vista cansada, és la pèrdua progressiva de la capacitat d’enfocar de prop. Comença a notar-se cap als 40-45 anys, li passa absolutament a tothom i no és una malaltia: és l’envelliment normal del cristal·lí, igual que els cabells blancs.
El primer símptoma gairebé sempre és el mateix, i té gràcia: allunyar el mòbil per llegir un missatge.
Què passa dins de l’ull
Per veure-hi nítid de prop, l’ull ha d’augmentar la seva potència. Ho aconsegueix amb el cristal·lí, una lent flexible que es bomba quan el múscul ciliar que l’envolta es contreu. A aquest mecanisme se l’anomena acomodació.
Amb els anys el cristal·lí es torna més rígid i perd capacitat de bombar-se. El múscul continua estirant, però la lent ja no respon igual. La conseqüència és que el punt més proper on pots enfocar es va allunyant: als 20 anys és a uns 10 centímetres, als 45 ronda els 30 i als 60 se n’ha anat més enllà del metre.
Quan aquest punt sobrepassa la distància a què sostens el mòbil o el diari, apareix la presbícia. No és que hagis començat a veure-hi malament de cop: és que el límit ha creuat per on tu llegeixes.
Els símptomes, per ordre d’aparició
- Allunyar el text. El braç s’estira sol. És el símptoma inaugural.
- Necessitar més llum. Amb bona llum la pupil·la es tanca, augmenta la profunditat de focus i s’hi veu millor de prop. Per això al principi es llegeix bé vora la finestra i malament al sofà de nit.
- Cansament i mal de cap després d’una estona llegint, típicament a la zona de les celles i al final del dia.
- Trigar a canviar d’enfocament. Mires el mòbil, aixeques la vista i tot queda borrós un parell de segons.
- Lletres que s’ajunten al cap d’una estona, sobretot amb textos petits o amb poc contrast.
Un detall que confon molta gent: si ets hipermetrop ho notaràs abans dels 40, perquè ja gastaves acomodació per veure-hi de lluny. I si ets miop de poca graduació, ho notaràs més tard i descobriràs que llegeixes perfectament traient-te les ulleres. Això no vol dir que te n’hagis lliurat.
Quanta correcció cal segons l’edat
La correcció de prop s’anomena addició, i puja amb els anys fins a estabilitzar-se. Aquests són valors orientatius —cada persona i cada distància de treball canvien el número—, però serveixen per fer-se’n una idea:
| Edat | Addició aproximada | Què es nota |
|---|---|---|
| 40-45 | +0,75 a +1,00 | Només amb lletra petita o poca llum |
| 45-50 | +1,25 a +1,50 | Ja cal cada dia per llegir |
| 50-55 | +1,75 a +2,00 | També per al mòbil i la cuina |
| 55-60 | +2,25 a +2,50 | I per a la distància intermèdia, l’ordinador |
| 60 en endavant | +2,50 a +3,00 | S’estabilitza: el cristal·lí ja no acomoda gens |
Que s’estabilitzi cap als 60 és la part bona. La presbícia no creix indefinidament: arriba un punt en què ja no hi ha més acomodació per perdre i la graduació de prop deixa de canviar.
Com es corregeix
| Opció | A qui encaixa | Inconvenient |
|---|---|---|
| Ulleres només de prop | Qui hi veu bé de lluny i només necessita llegir | Cal posar-se-les i treure-se-les tota l’estona |
| Progressives | La majoria. Nítides a totes les distàncies, sense línia | Una o dues setmanes d’adaptació i zones laterals amb distorsió |
| Ocupacionals o degressives | Qui passa el dia davant d’una pantalla | No serveixen per conduir ni per lluny |
| Bifocals | Qui ja en portava i no vol canviar | Línia visible i cap camp a mitja distància |
| Lentilles multifocals | Qui no vol dependre de les ulleres | Una mica menys de contrast; no tothom s’hi adapta |
| Monovisió | Casos concrets: un ull per lluny, l’altre per prop | Es perd una mica de visió en profunditat |
| Cirurgia | Qui busca una solució permanent | És cirurgia, i la valora l’oftalmòleg, no l’òptica |
Per a la majoria de gent la resposta són les progressives, sobretot si ja es porta graduació de lluny. Si vols veure el desglossament de preus i entendre què és el camp visual —que és el que decideix si acabes content amb elles—, ho tenim explicat a la pàgina d’ulleres progressives.
Tres coses que se senten molt i no són certes
«Si em poso ulleres, m’hi acostumaré i en necessitaré més». No. La presbícia avança igual les portis o no; l’única cosa que canvia és que sense elles forces la vista i acabes amb mal de cap. Aguantar no endarrereix res.
«Amb exercicis es pot frenar». Tampoc. El cristal·lí s’endureix per un procés físic i no hi ha entrenament que el torni al seu estat anterior.
«Les ulleres de farmàcia van igual de bé». Per a un apuro, serveixen. Per al dia a dia, no: porten la mateixa graduació als dos ulls —i gairebé ningú no la té igual—, no corregeixen astigmatisme i els seus centres òptics estan posats a una distància estàndard que probablement no és la teva.
Preguntes freqüents
A quina edat comença la vista cansada?
Es nota cap als 40-45 anys, encara que el procés comença abans. Els hipermetrops ho noten abans i els miops de poca graduació, més tard.
La presbícia es cura?
No es cura, es corregeix. És un canvi normal del cristal·lí, no una malaltia. La cirurgia pot eliminar la dependència de les ulleres, però no torna l’acomodació.
Continuarà pujant la graduació?
Puja fins als 60-65 anys i allà s’estabilitza, perquè ja no queda acomodació per perdre.
És el mateix presbícia que hipermetropia?
No. La hipermetropia és un defecte de la forma de l’ull i afecta també la visió de lluny. La presbícia és la pèrdua d’enfocament de prop per l’edat i arriba a tothom.
Puc fer servir ulleres de farmàcia?
Per llegir un menú de tant en tant, sí. Per llegir cada dia, no: no corregeixen astigmatisme ni diferències entre ulls, i els seus centres no estan adaptats a tu.
Quant es triga a adaptar-se a unes progressives?
Entre una i dues setmanes en la majoria de casos. Portar-les seguides accelera molt el procés.
Si t’hi has vist
La presbícia es resol amb una revisió de vint minuts: mesurem fins on arribes enfocant, a quina distància treballes de debò i quina addició et deixa còmode. A qualsevol de les nostres tretze òptiques.
I quant costa corregir-la? Hem publicat la taula completa de preus de les ulleres progressives: què afegeix cada qualitat de vidre, què és el camp visual i per què és el que més es nota portant-les. Des de 88,12 € completes.
Article escrit per Miriam Quirós
