Blog
Control de la miopia: estratègies i enfocaments
La miopia infantil no es queda quieta: avança curs rere curs mentre l’ull continua creixent. La bona notícia és que avui es pot frenar, i no amb trucs, sinó amb mètodes mesurats en assajos clínics que redueixen la progressió entre un 40 % i un 60 % segons la tècnica.
La raó per fer-ho no és estalviar-se diòptries. És una altra, i força més seriosa.
Per què importa frenar-la
Un ull miop no és un ull normal que hi veu borrós: és un ull més llarg del que hauria de ser. La imatge es forma abans d’arribar a la retina perquè el globus ocular ha crescut de més, i aquest allargament estira els teixits del fons de l’ull com qui estira un globus.
Per això la miopia alta —a partir d’unes 6 diòptries— s’associa en l’edat adulta a més risc de despreniment de retina, maculopatia miòpica, glaucoma i cataractes precoces. Cada diòptria que s’evita a la infància redueix aquest risc per a tota la vida.
Dit d’una altra manera: l’objectiu del control de miopia no són les ulleres dels 12 anys, és la retina dels 50.
Per què avança
- Poca llum natural. És el factor més ben documentat. Passar al voltant de dues hores al dia a l’aire lliure s’associa a menys casos nous de miopia. No cal fer esport: n’hi ha prou amb ser fora.
- Molta feina de prop i a poca distància. Compta tant el temps com la distància: sostenir el mòbil o el llibre a menys de 30 centímetres durant hores és pitjor que la mateixa quantitat d’hores a distància normal.
Hi ha també una part genètica que no es pot canviar: amb dos pares miops la probabilitat es multiplica.
Senyals que està avançant
- S’acosta cada vegada més a la pantalla, al llibre o a la llibreta.
- Aclucà els ulls per veure la pissarra o la tele.
- Es queixa de mal de cap al final del dia de classe.
- Li ha pujat la graduació més de 0,50 diòptries en un any.
Què funciona de debò
| Mètode | En què consisteix | Reducció aproximada |
|---|---|---|
| Llum natural | Unes 2 hores diàries a l’aire lliure | Prevé més que frena. Gratis i sense contraindicacions |
| Ortoqueratologia (Orto-K) | Lents rígides que es porten de nit i remodelen la còrnia | Al voltant del 40-50 % |
| Lents de contacte toves de control | Diàries, amb anells de desenfocament perifèric | Al voltant del 50 % |
| Ulleres amb lent de desenfocament perifèric | Vidres amb microlents al voltant del centre | Al voltant del 50-60 % |
| Atropina en baixa concentració | Col·liri nocturn, el prescriu i el controla l’oftalmòleg | Variable segons concentració |
Convé dir-ho amb precisió: cap atura la miopia. Tots la frenen. Començar dos anys abans acostuma a valer més que triar el mètode perfecte.
I el que no funciona
Posar menys graduació de la que necessita. És la creença més estesa i és just al revés: deixar el nen infracorregit no només no frena la miopia, hi ha evidència que la pot accelerar.
Els exercicis visuals per eliminar la miopia. La teràpia visual té indicacions reals —problemes de convergència, d’acomodació— però no redueix diòptries ni escurça un ull que ja ha crescut.
Les ulleres bifocals convencionals tampoc no han demostrat un efecte rellevant davant de les lents de desenfocament perifèric dissenyades per a això.
L’Orto-K, que és la que més preguntes genera
Són lents de contacte rígides permeables al gas que es posen per dormir i es treuen en llevar-se. Durant la nit modelen suaument la superfície de la còrnia, i aquest modelatge dura tot el dia: el nen va a classe sense ulleres i sense lentilles, veient-hi bé.
A favor: llibertat total durant el dia, ideal per a l’esport, i l’efecte de control de miopia està ben documentat. A més és reversible: si es deixen de fer servir, la còrnia torna a la seva forma en uns dies.
En contra: exigeix higiene estricta i constància. Com tota lent de contacte comporta un risc petit però real d’infecció corneal, i aquest risc depèn gairebé del tot de com es manipulen i es netegen.
L’adaptació no és vendre una capsa: es mesura la topografia de la còrnia, es calcula la lent, es comprova com assenta i es revisa periòdicament.
A quina edat començar, i fins quan
Com abans, millor: el benefici més gran s’obté en els nens que comencen aviat, perquè són els que tenen més anys de creixement al davant. A la pràctica es planteja des dels 6-8 anys, i sobretot quan la graduació puja més de mitja diòptria l’any.
La progressió s’alenteix molt cap als 18-20 anys, quan l’ull acaba de créixer. El seguiment és cada sis mesos, mesurant graduació i, si es pot, longitud axial.
Preguntes freqüents
Es pot curar la miopia en nens?
No. Un ull que ha crescut de més no torna a escurçar-se. El que sí que es pot és frenar-ne l’avanç, i força.
A partir de quant cal preocupar-se?
Un augment de més de 0,50 diòptries en un any és el moment de plantejar control de miopia.
És perillosa l’Orto-K?
Ben adaptada i amb bona higiene, és segura, i és reversible. El risc d’infecció existeix com en qualsevol lent de contacte.
Serveix posar-li menys graduació?
No, i pot ser contraproduent. El nen ha de portar la correcció completa que necessita.
Quanta llum natural cal?
Al voltant de dues hores diàries a l’aire lliure. És la mesura més eficaç en prevenció i no costa diners.
Fins a quina edat continua avançant?
Acostuma a estabilitzar-se cap als 18-20 anys, quan l’ull acaba de créixer.
Si la graduació del teu fill puja cada any
Porta’l a revisió amb les graduacions anteriors, si les tens. El primer que fem és veure a quin ritme avança, perquè això és el que decideix si cal control de miopia o n’hi ha prou amb vigilar. I si cal, t’expliquem les opcions amb els seus pros i contres, inclosa la que no et vendrem: sortir més al carrer.
Article escrit per Miriam Quirós
