Audiòfons
Gairebé ningú no arriba dient «hi sento pitjor». Arriben dient que la gent parla fluix, que la tele sempre està massa alta per als altres, o que en un restaurant amb soroll no s’assabenten de res encara que un a un els sentin perfectament.
Aquest és el senyal que cal escoltar. La pèrdua auditiva comença per les freqüències agudes, i les agudes són les consonants: la s, la f, la z. Per això se sent la veu però no s’entén la frase. I per això es triga una mitjana de set anys a demanar hora.
Els senyals que sí que importen
- Demanar que repeteixin sovint, sobretot amb veus femenines o infantils.
- Confondre paraules semblants i contestar una altra cosa.
- No seguir una conversa quan hi ha soroll de fons o parlen diverses persones.
- Apujar el volum de la tele més que la resta de la casa.
- Brunzit o xiulet constant en un o tots dos orelles.
- Cansament al final del dia després de reunions o dinars sorollosos.
Aquest cansament no és casualitat. Quan el senyal arriba incomplet, el cervell omple els buits, i això consumeix una atenció que acaba passant factura.
Què passa en una revisió auditiva
No fa mal, no és invasiva i es fa en una sessió. S’explora el conducte i el timpà, es mesura quina intensitat cal perquè sentis cada freqüència, i es comprova quantes paraules entens de debò, que no és el mateix.
Aquest últim punt és el que més sorprèn: es pot sentir força bé un to pur i tot i així fallar en la discriminació de paraules. Un audiòfon que només apugi el volum no ho arregla; cal treballar sobre les freqüències concretes on hi ha el forat.
Del resultat en surt un audiograma. Amb ell sabem si hi ha pèrdua, de quin tipus i de quin grau, i si toca adaptar un audiòfon o derivar-te a l’otorí, que és el que correspon quan hi ha dolor, supuració, pèrdua sobtada o una diferència gran entre les dues orelles.
Un audiòfon no es compra: s’adapta
Aquesta és la part que s’explica poc. Dues persones amb el mateix audiograma no porten la mateixa programació, perquè el que necessita cadascuna depèn de la seva vida: qui passa el dia en reunions no necessita el mateix que qui viu sol i mira la tele.
L’adaptació té tres parts, i saltar-se’n qualsevol és la raó habitual que un audiòfon acabi en un calaix:
| Fase | Què passa |
|---|---|
| Elecció | Es decideix el tipus i la potència segons l’audiograma, la forma del conducte i la destresa de cadascú per manejar-lo |
| Programació | S’ajusta guany per freqüències. No és «més volum»: és tornar el que falta on falta |
| Adaptació | Les primeres setmanes tot sona estrany, incloses les pròpies passes. El cervell ha de reaprendre, i aquí calen revisions i reajustaments |
Aquesta tercera fase és la que decideix si l’aparell es fa servir o no. Un audiòfon ben triat i mal seguit rendeix pitjor que un de senzill amb revisions.
Els tipus, en dos minuts
| Tipus | Com és | Per a qui |
|---|---|---|
| Retroauricular amb receptor al canal | Un cos petit darrere l’orella i un cable finíssim fins al conducte | El més habitual avui: discret i serveix per a gairebé tots els graus |
| Retroauricular clàssic | Tot l’aparell darrere l’orella, amb un motlle a mida | Pèrdues més importants i mans amb poca destresa fina |
| Intracanal | Dins del conducte, gairebé invisible | Qui prioritza la discreció, si el conducte i la pèrdua ho permeten |
L’elecció no és una qüestió de gamma, sinó d’encaix. Un intracanal preciós que no cobreix la teva pèrdua no serveix de res.
Veure i sentir, al mateix lloc
Als nostres centres fem òptica i audiologia sota el mateix sostre, i no és només comoditat.
Vista i oïda es compensen mútuament: qui hi sent pitjor llegeix més els llavis i s’apuntala més en la vista, i qui hi veu pitjor depèn més de l’oïda per orientar-se. Quan fallen totes dues alhora —cosa gens rara a partir de certa edat— l’aïllament apareix molt abans, i cada especialista per separat sol veure només la seva meitat.
Hi ha a més un cas concret on això és determinant: la síndrome d’Usher, que associa retinosi pigmentària amb pèrdua auditiva neurosensorial i explica entre el 20 i el 30 % de les retinosis. Detectar les dues coses al mateix lloc canvia el diagnòstic.
Preguntes freqüents
La revisió auditiva fa mal?
No. És una prova tranquil·la: s’escolten tons a diferents volums i es repeteixen paraules. No s’introdueix res més enllà de l’exploració del conducte.
Cal portar els dos audiòfons?
Si la pèrdua afecta les dues orelles, sí. El cervell localitza d’on ve un so comparant el que arriba a cada costat, i amb un sol aparell aquesta capacitat es perd, que és justament el que cal en un lloc amb soroll.
Es nota gaire?
Els models actuals són força discrets, i els intracanals pràcticament no es veuen. Dit això, la discreció no hauria de manar sobre el resultat: primer l’encaix amb la teva pèrdua, després l’estètica.
Quant es triga a acostumar-s’hi?
Unes setmanes. Al principi se senten sorolls que s’havien deixat de sentir fa anys —la nevera, les passes, el paper— i el cervell els ha de tornar a filtrar. És normal i passa, sempre que hi hagi revisions pel mig.
I si tinc xiulets a l’orella?
L’acúfen acompanya sovint la pèrdua auditiva, i moltes vegades millora en recuperar l’audició que falta. Si apareix de cop, en una sola orella o amb mareig, cal anar al metge sense esperar.
A partir de quina edat convé revisar-se?
A partir dels 50 val la pena fer-ho cada dos anys, encara que no es noti res. I a qualsevol edat si treballes amb soroll o notes algun dels senyals de dalt.
On fer la revisió
Pots demanar hora a qualsevol de les nostres 13 òptiques de Catalunya: Manresa, Granollers, Sabadell, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Malgrat de Mar, Montmeló, Sant Celoni, Palau-solità i Plegamans i Barcelona.
I si véns a graduar-te la vista, digues-ho en demanar l’hora: es pot aprofitar la mateixa visita.
